Veure i ser vist des de l'arquitectura
L'arquitectura té una òbvia i elemental funció pràctica: la d'acollir la vida quotidiana tant en el vessant públic com el privat. També té un valor simbòlic que explica on són els centres de poder polític i econòmic d'una ciutat. Hi ha una arquitectura urbana que ens mostra la capacitat de risc creatiu que té una ciutat. I una arquitectura monumental, narrativa, que ens parla de grans fets i gestes, de somnis.
En els darrers anys, Barcelona ha sabut recollir les tendències arquitectòniques actuals i resumir-les en unes realitzacions que, malgrat el seu caràcter d'emblema, no neguen una funció pràctica oberta a la ciutadania. Edificis d'habitatges o d'oficines, hotels i centres culturals i d'oci configuren aquesta arquitectura viva i necessària, que en el cas de Barcelona també és la paleta gràfica que aporta cromatisme a àrees que el temps havia desgastat.
Es tracta d'una arquitectura que mira al futur, però que conviu perfectament amb construccions centenàries que encara conserven vigència i modernitat, com ara l'obra gaudiniana. I de la mateixa manera que ho va fer l'arquitecte modernista, la nova arquitectura experimenta amb nous materials i planteja des de la contemporaneïtat una aposta de variada i lúdica projecció formal. És una arquitectura que, després de la remodelació urbanística de la ciutat en les darreres dècades del segle XX, pretén que el contenidor sigui també part del contingut.

La nova arquitectura de Barcelona té firma. Si l'etapa olímpica va deixar l'herència d'Arata Isozaki, Norman Foster, Frank O. Gehry i Santiago Calatrava, entre d'altres, els inicis del segle XXI estan lligats a sonors noms estrangers com els de Toyo Ito, Zaha Hadid, David Chipperfield, Dominique Perrault, Herzog i De Meuron o Jean Nouvel, que junt amb d'altres que ho fan des de la mateixa ciutat -com ara Ricard Bofill, Òscar Tusquets, Lluís Clotet, Josep Lluís Mateo o Benedetta Tagliabueestan dibuixant la Barcelona del nou segle. Una nova etapa que, com en cadascun dels moments de renovació i arrencada que ha viscut la ciutat en els darrers 150 anys, està vinculada a un esdeveniment de transcendència internacional. Barcelona mira el món des de la seva arquitectura i és observada alhora des de tot el planeta gràcies a ella.