introducció   |  Agraïments  |  organitza  |  email  | home
català  | castellano  | english  |  italiano
DRINK
FOOD
SHOPPING
ARCHITECTURE
| 76 CaixaForum
| 77 Casa Milà
| 78 CCCB
| 79 Dispensari antituberculós
| 80 Edificis Trade
| 81 FAD Convent dels Àngels
| 82 Fundació Miró
| 83 Jardí Botànic
| 84 Laberint d’Horta
| 85 L’illa Diagonal
| 86 MACBA
| 87 MNAC
| 88 Palau de Congressos
| 89 Palau Sant Jordi
| 90 Parc Diagonal Mar
| 91 Pavelló Mies van der Rohe
| 92 Plaça Països Catalans
| 93 Pont d’en Calatrava
| 94 Rambla de Mar
| 95 Sala de lectures de la UPF
| 96 Sant Pau del Camp
| 97 Santa Maria del Mar
| 98 Torre Agbar
| 99 Torre de Collserola
| 100 Vila Olímpica

Casa Milà


Passeig de Gràcia, 92
www.caixacat.es
077 F
LA PEDRERA ÉS, SENSE CAP MENA DE DUBTE, UN DELS EDIFICIS MÉS FREQÜENTATS I FOTOGRAFIATS PELS FORASTERS QUE VISITEN LA CIUTAT. TOT I QUE ES TRACTI DE L'OBRA MÉS EMBLEMÀTICA DE L'ARQUITECTURA CIVIL D'ANTONI GAUDÍ, EN LA SEVA ÈPOCA FOU RIDICULITZADA PER L'ATREVIMENT DE LES SEVES FORMES. ARA, FINS I TOT ELS MOBLES QUE VA DISSENYAR L'ARQUITECTE PER ALS HABITATGES SÓN OBJECTE DE REEDICIÓ.

Un Gaudí de cinc sentits
La Pedrera, també coneguda com la Casa Milà, un encàrrec de Pere Milà i Camps i de la seva esposa, Roser Segimon Artells, va ser incompresa en el seu moment, fins i tot des de sectors artístics i intel·lectuals. El 4 de gener de 1912, any de la conclusió de les obres, el dibuixant Picarol publicava en el diari satíric L’Esquella de la Torratxa una vinyeta relativa a la construcció. El dibuix duia per títol Garage para Zeppelín i representava l'edifici convertit en un aparcament per a dirigibles. Però la genialitat de Gaudí es va anant imposant. En la dècada dels anys cinquanta, i des del racionalisme, una nova generació d'arquitectes va reivindicar la figura i l'obra de Gaudí. La celebració de l'Any Gaudí el 2002, en commemoració del 150 aniversari del seu naixement, ha consolidat definitivament la universalitat de tota la seva producció. La Pedrera va viure moments de deixadesa i també de transformacions, com la creació dels apartaments racionalistes de Francisco José Barba Corsini (1954), fins que Caixa Catalunya va adquirir l'edifici i va realitzar, de 1987 a 1996, un procés de neteja, reforma i restauració per convertir la Casa Milà en la seu del Centre Cultural de la Fundació Caixa Catalunya i emblema de l'arquitectura modernista de la ciutat. Concebut com una recreació de les formes de la natura, tot es pot aprofitar en aquest edifici, que entre altres consideracions posseeix la d'haver estat declarat Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO. La seva visita no s'esgota en una jornada, perquè des de les escales que duen a la primera planta, on se celebren les exposicions, fins el terrat poblat de xemeneies que evoquen un mític exèrcit, qualsevol detall, com una espiera, un pom de porta, la reixa d'una finestra o els arcs parabòlics de la golfa, enclou la màgia de la complexa senzillesa de Gaudí. Un encís que activa al límit elscincsentits.
L’EDIFICI CIVIL MÉS EMBLEMÀTIC DEL MODERNISME, SEU D’ACTIVITATS CULTURALS COM DEBATS I EXPOSICIONS. ELS DETALLS DEL MOBILIARI I DE L’INTERIORISME DE GAUDÍ IL·LUSTREN EL SEU PERFIL DE CREADOR TOTAL.
Telf. 93 484 59 00 Metro L3 L5 Diagonal FGC Provença Bus 7,16,17, 22, 24, 28, N4, TOMB


Passeig de Gràcia
>>>   1 i 2
Barri Gòtic
>>>   3
El Born (La Ribera)
>>>   4
El Raval
>>>   5
Montjuïc
>>>   6
Diagonal
>>>   7
Turó Parc
>>>   8
Tibidabo
>>>   9