introducció   |  Agraïments  |  organitza  |  email  | home
català  | castellano  | english  |  italiano
DRINK
FOOD
SHOPPING
ARCHITECTURE
| 76 CaixaForum
| 77 Casa Milà
| 78 CCCB
| 79 Dispensari antituberculós
| 80 Edificis Trade
| 81 FAD Convent dels Àngels
| 82 Fundació Miró
| 83 Jardí Botànic
| 84 Laberint d’Horta
| 85 L’illa Diagonal
| 86 MACBA
| 87 MNAC
| 88 Palau de Congressos
| 89 Palau Sant Jordi
| 90 Parc Diagonal Mar
| 91 Pavelló Mies van der Rohe
| 92 Plaça Països Catalans
| 93 Pont d’en Calatrava
| 94 Rambla de Mar
| 95 Sala de lectures de la UPF
| 96 Sant Pau del Camp
| 97 Santa Maria del Mar
| 98 Torre Agbar
| 99 Torre de Collserola
| 100 Vila Olímpica

L’illa Diagonal


Diagonal, 557
www.lilla.com
085 B
SEMBLA UN GEGANT ADORMIT, DE FET L’ANOMENEN “EL GRATACELS AJAGUT” O “EL GRATACELS HORITZONTAL”, PERÒ A L’INTERIOR DEL COMPLEX ARQUITECTÒNIC DE L’ILLA DIAGONAL, EXISTEIX UN VITAL UNIVERS COMERCIAL, LABORAL I D’OCI QUE ACTIVA A LES ENTRANYES ARQUITECTÒNIQUES UNA REPRODUCCIÓ A ESCALA DEL QUE ÉS LA CIUTAT: TRÀNSIT, CIRCULACIÓ, DESNIVELLS I ACTIVITAT ECONÒMICA.

Fort per fora, sensible per dintre
Amb l’edifici de L’illa Diagonal, els arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales van guanyar el Premi Manuel Dehesa de la III Bienal d’Arquitectura Espanyola (1995) i també un FAD en la mateixa especialitat (1994). En el primer cas, es van valorar “les seves qualitats urbanes i la mestria per resoldre el seu programa funcional i la seva escala”. I la seva dimensió és el que va representar el major repte pels arquitectes. La façana està formada per mòduls a distintes alçades, fet que trenca la possibilitat de convertir l’edifici en una capsa. Les diferents entrades, algunes situades per sota del nivell del sòl, també dilueixen la tendència de l’edifici a imposar-se a les altres construccions que el rodegen, evitant d’aquesta manera trencar les proporcions arquitectòniques de la zona. Però aquesta rotunda presència exterior queda contrarestada, en el seu interior, amb un espai comercial ampli, la configuració del qual evoca més el petit comerç que la gran superfície comercial. La planta baixa i la primera es comuniquen visualment, fet que afavoreix el concepte d’espai obert que, en alguna de les zones, s’assembla a un pati interior. En aquest sentit, Solà-Morales i Moneo van intentar esponjar al màxim la rigidesa que solen tenir les grans construccions. Aquesta humanització s’amplifica per l’obertura a la seva façana del costat mar a un espai de terrasses amb bars i a una zona enjardinada amb parc infantil. A la planta soterrània, els establiments comercials es troben distribuïts com si es tractés d’un clàssic mercat. En aquest espai és on queda més patent la voluntat de conjugar l’austeritat exterior amb la mediterraneïtat interna. L’edifici es va començar a construir el 1986, en un apreciat solar on es trobava la cèlebre discoteca Bikini, que havia estat punt de referència en la nit de vàries generacions de joves, i que finalment va tornar a obrir les seves portes a la mateixa zona. L’edifici va entrar en funcionament el 1993, marcant la creixent tendència a Barcelona, després de l’acabament dels Jocs Olímpics, a crear grans complexes comercials i d’oci amb diverses disponibilitats, que en aquest cas són les d’hotel i oficines.
LA PRIMERA OBRA DE RAFAEL MONEO A BARCELONA. UN GRATACELS HORITZONTAL AIXECAT A LA PART ALTA DE LA DIAGONAL. ALBERGA UN COMPLEX COMERCIAL, LABORAL I D’ OCI.
Metro L3 Maria Cristina Bus 6, 7, 33, 34, 63, 67, 68, 78, N12, TOMB.


Passeig de Gràcia
>>>   1 i 2
Barri Gòtic
>>>   3
El Born (La Ribera)
>>>   4
El Raval
>>>   5
Montjuïc
>>>   6
Diagonal
>>>   7
Turó Parc
>>>   8
Tibidabo
>>>   9