introducció   |  Agraïments  |  organitza  |  email  | home
català  | castellano  | english  |  italiano
DRINK
FOOD
SHOPPING
ARCHITECTURE
| 76 CaixaForum
| 77 Casa Milà
| 78 CCCB
| 79 Dispensari antituberculós
| 80 Edificis Trade
| 81 FAD Convent dels Àngels
| 82 Fundació Miró
| 83 Jardí Botànic
| 84 Laberint d’Horta
| 85 L’illa Diagonal
| 86 MACBA
| 87 MNAC
| 88 Palau de Congressos
| 89 Palau Sant Jordi
| 90 Parc Diagonal Mar
| 91 Pavelló Mies van der Rohe
| 92 Plaça Països Catalans
| 93 Pont d’en Calatrava
| 94 Rambla de Mar
| 95 Sala de lectures de la UPF
| 96 Sant Pau del Camp
| 97 Santa Maria del Mar
| 98 Torre Agbar
| 99 Torre de Collserola
| 100 Vila Olímpica

Plaça Països Catalans


Plaça Països Catalans
092 E
ELS ANYS VUITANTA DEL SEGLE XX VAN CONTEMPLAR UN GRAN CANVI ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC A BARCELONA. I, COM EN TOT PROCÉS DE RENOVACIÓ EN QUÈ ES REMENEN NOUS CONCEPTES I ESTÈTIQUES, VA APARÈIXER LA POLÈMICA. UNA DE LES MÉS INTENSES VA SER LA DE LES ANOMENADES PLACES DURES. EL DEBAT VA ENFRONTAR ELS DETRACTORS DEL CIMENT, QUE VOLEN UNA CIUTAT VERDA; I ELS DEFENSORS, QUE EN JUSTIFIQUEN L'ÚS PER PAL·LIAR LA SEQUEDAT DEL MEDITERRANI. UNA DE LES PRIMERES INTERVENCIONS EN AQUEST SENTIT VA SER LA DEL TÀNDEM FORMAT PER VIAPLANA I PIÑÓN A LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS, QUE AMB EL TEMPS S’HA CONVERTIT EN UN DELS MÉS EMBLEMÀTICS SENYALS D'IDENTITAT URBANA DE PRINCIPIS DE LA DÈCADA DE 1980.

Dura humanitat
L'opció d'una plaça dura davant una de les dues façanes de l'estació central de Renfe a la ciutat, Barcelona-Sants, estava condicionada per factors estructurals, ja que sota ella es troba un nus viari que inclou, a més de les andanes ferroviàries, dues línies del metro. La intervenció, per tant, havia de ser lleugera, però alhora havia d’ordenar una zona on conflueixen diferents carrers de molt trànsit, al que s'havia de sumar el generat per una gran estació. Un gran edifici al costat de l'espai a intervenir amenaçava qualsevol solució que es pretengués grandiloqüent. Per tant, tot aconsellava sustentar la força del projecte en la discreció. I així, Viaplana i Piñón van actuar dibuixant un espai de gran força conceptual. Van aplicar el principi que l'espectador completa l'obra amb la seva presència i amb la seva imaginació. Una pèrgola de forma ondulant, evocadora de l'acció d'un lleuger vent sobre la superfície del mar, i un joc de fonts integrades en el paviment trencaven la dura sequedat atribuïda a les places dures. En paral·lel, altra pèrgola de línies rectes s'eleva per sobre de la seva companya. Ambdues deixen passar la llum, metàfora dels raigs de sol a través de les fulles dels arbres. Una vegada més, els autors utilitzaven evocació d'una natura que no tracta de reproduir mimèticament el seu referent, sinó adaptar els seus efectes a la ciutat, segons els principis d'artifici en els quals es basen la majoria dels elements que configuren una urbs. Un rellotge i la silueta d'un gat que es retalla damunt d'una de les pèrgoles trenquen l'enganyosa duresa de la intervenció.
CONCEBUDA COM UNA PORTA URBANA A LA SORTIDA DE L’ ESTACIÓ DE SANTS. ALBERT VIAPLANA VA PROJECTAR UN ESPAI DE GRAN FORÇA CONCEPTUAL. LES SEVES PÈRGOLES VAN APORTAR UNA NOVA NATURA A UNA CIUTAT EN PLE DESENVOLUPAMENT ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC.
Metro L3 L5 Sants Estació Bus 30, 32, 44, 78, 109, 115, N0, Bus Turístic, Aero


Passeig de Gràcia
>>>   1 i 2
Barri Gòtic
>>>   3
El Born (La Ribera)
>>>   4
El Raval
>>>   5
Montjuïc
>>>   6
Diagonal
>>>   7
Turó Parc
>>>   8
Tibidabo
>>>   9