introducció   |  Agraïments  |  organitza  |  email  | home
català  | castellano  | english  |  italiano
DRINK
FOOD
SHOPPING
ARCHITECTURE
| 26 Bestial
| 27 Cata 1.81
| 28 Comerç 24
| 29 Daps
| 30 El Japonés
| 31 El Salero
| 32 Flash-Flash
| 33 Il Giardinetto
| 34 Kin Sushi Bar
| 35 La Balsa
| 36 La Verónica
| 37 Lupino
| 38 Melitón
| 39 Mos
| 40 El Negro
| 41 Noti
| 42 Oven
| 43 Ovni
| 44 Pastafiore
| 45 Sandwich & Friends
| 46 Semproniana
| 47 Suzet
| 48 Tatí
| 49 Torre d’Alta Mar
| 50 Tragaluz

Flash-Flash


La Granada del Penedès, 25
www.flash-flash.mhp.es
032 B
SEMPRE EXISTEIX UNA LLEGENDA URBANA PER TOT, O DUES. EN EL CAS DE LA TRUITERIA FLASH-FLASH, CREADA PEL FOTÒGRAF LEOPOLDO POMÉS JUNT AMB ELS ARQUITECTES FEDERICO CORREA I ALFONS MILÀ, ES DIU QUE VA NÉIXER DE LA NOSTÀLGIA A L’ESTRANGER PER ASSABORIR UNA ELEMENTAL, PERÒ SUBLIM, TRUITA DE PATATES. UNA ALTRA DIU QUE EL CÈLEBRE TEMPLE D’ESTÈTICA POP VA NÉIXER DEL DESIG DE POMÉS D’ASSABORIR SUCULENTES TRUITES QUAN A CAUSA D’UNA DIETA MÈDICA LES TENIA PROHIBIDES.

Retrats divins
Qüestions gastronòmiques a part, la creació del Flash-Flash el 1970 respon més aviat a raons socioculturals de la Barcelona de l’últim tram del franquisme. La Barcelona de finals dels seixanta va intentar crear un món paral·lel a la realitat gris de la dictadura. Per donar rèplica a un sistema opressiu que tractava d’enfosquir tots els aspectes de la vida, un grup de joves, i no tan joves, van intentar crear els seus propis espais de llibertat. Una llibertat que únicament pretenia la normalitat de dir i fer. Aquest món, que va atorgar cert glamour a l’oposició al franquisme, va ser anomenat la gauche divine. I estava format per escriptors, cineastes, empresaris, artistes, gent de la moda. L’ estètica internacional en voga era el pop art. I els viatges a Londres, sobretot les passejades per Carnaby Street o pel mercat de Portobello, van imposar unes pautes estètiques d’electritzant psicodèlia. Va ser el moment de Bocaccio, el local de moda on totes les nits es reunien en innocents confabulacions. El carrer Tuset es va convertir en Tuset Street, i la moda es va fer més estrident i, en alguns aspectes, minimalista: la dissenyadora de moda Mary Quant va aplicar a les faldilles el principi de l’arquitecte alemany Mies van der Rohe de “Menys és més”. La decoració continua sent la mateixa que en els setanta. Les fotografies de Pomés d’una model vestida de fotògraf, estil garçon, recorden l’estètica de Jean Seberg en la pel·lícula de Godard A bout de soufle. Aquesta decoració provoca certa complicitat amb el visitant, ja que el comensal es converteix en l’estrella a fotografiar. Les taules i els bancs amb respatller són un model amb prou feines seguit pels locals de menjar ràpid actuals, que no tenen la seva dignitat i confortabilitat. I és que el que és chic, encara conserva un valor.
UN LOCAL EN BLANC i NEGRE AL MÉS PUR ESTIL DELS ANYS SETANTA QUE S’HA CONVERTIT EN UN CLÀSSIC DE L’INTERIORISME BARCELONÍ. ENFRONT DE FLASH-FLASH ES TROBA EL RESTAURANT IL GIARDINETTO, UNA ALTRA OBRA MAGISTRAL DE FEDERICO CORREA I ALFONS MILÀ QUE VA MERÈIXER EL PREMI FAD D’INTERIORISME 1973-1974
Telf. 93 237 09 90 Bus 16, 17, 27, 31, 32


Passeig de Gràcia
>>>   1 i 2
Barri Gòtic
>>>   3
El Born (La Ribera)
>>>   4
El Raval
>>>   5
Montjuïc
>>>   6
Diagonal
>>>   7
Turó Parc
>>>   8
Tibidabo
>>>   9