Amb noms i cognoms
La ciutat i el seu comerç. Un dels maridatges més perfectes que té Barcelona a l'hora d'expressar la seva activitat econòmica i la seva personalitat més íntima a la vegada. Perquè, a Barcelona, vendre no és tan sols una transacció comercial, és també una manera d'expressar el gust, la moda, les tendències. És en definitiva, per què no dir-ho sense vergonya, un art. Cal no oblidar que el Modernisme, un dels corrents artístics i arquitectònics que més ha definit la ciutat, es va concretar al peu de carrer en diversos establiments comercials amb una força insòlita.
El comerç a Barcelona és de vocació democràtica. Hi ha un nexe comú entre la senzilla parada d'un mercat de barri i el sofisticat negoci del carrer més senyorívol, que s'expressa en la presentació del producte i en el tracte humà. A Barcelona, en entrar en qualsevol negoci es respira que la venda és també un servei públic. Un botiguer és a Barcelona com un metge o un bomber: un professional que es deu a la seva comunitat.
I al costat del bon comerciant, trobem també al bon comprador, que exigeix correccions quan el servei o producte no es correspon al preu. Una actitud que crea un ecosistema comercial que va resolent les patologies que podrien trencar l'equilibri, i que fa que anar de tendes a Barcelona sigui un fenomen proper a l'oci cultural.
Més que a qualsevol altre ciutat, les tendes tenen nom. No tan sols el del rètol de l'entrada, també el de l'encarregat o dependent que estableix un vincle amb el client i arriba a conèixer els seus gustos -i també les seves punyetes. I amb el nom, el cognom: molts establiments són coneguts pels seus arquitectes o interioristes, pels seus aparadoristes o pels autors de la imatge gràfica. El comerç a Barcelona és expressió ampla del seu tarannà: progrés econòmic, innovació convivint amb la tradició, competència, risc i sentit del bon gust.